SCIALPINISTICA Thurwieser Tour del 11-12/06/2010

Scampà dall'ufficio per le 4 e 10, ne trovém drio strada (Trent, Bolzan e Meran) con MaxR, Yenkyy, renrav e la Pamela, la direziom de ancoi l'è el rifugio Borletti: stanòt nem a circumnavigar la Thurwieser! La paura pù granda della traversata l'è el travèrs giazà subit dopo el Borletti (se te slipeghi te sei mort) e la salita al pass dei Camozi alt (se l se ciama così l gh'è el motivo, diss el renrav... diaolopò... sa saralo, en TD+?). Se mi pensevo "se l lo fa la Pamela, ghe la fago anca mi", el MaxR el penseva "se l lo fa el Kepo, ghe la fago anca mi".. ensomma... ma ghe la farente? Passà for Trafoi e Gomagoi en direziom del Stelvio, parcheggiém a TreFontane (el se ciama così propri perchè gh'è tre rivi che salta for dalla roccia) per le 7 e trati sci en schena e scarponi ai pei ne enviém su per el sentér che con 600metri de dislivèl e n'oretta a pè el ne porta al rifugio Borletti. Sém sol noi e l gestor, che appena el ne vede arivar el ne offre subit en grappim (ma per ciapar fià na Radler la va bem meio). Arriva entant anca en vecio taliam (bresciam) en solitaria che el se accoda al nos giro de doman. La zena l'è subit pronta: n passato de verdura per primo, dò piati de pasta per secont e sgnapa per dolz. El gestor el ne saluda e l va a far rumba en val, noi entant tra na birretta e l'altra scaldém l'ambiente e copada la boza de sgnapa (dessert) passém al braulio (ghe lassém i schèi sul banc) ma zerto quando ne sem messi en posa su per el bancom dei alcolici, no pensevém miga el gestor el fussa ancor lì! Volada la serata a parlar de pèl, polverom e sommerfirn (eheh... questa el Yenkyy el la sa propri giusta: el sommerfirn l'è l stato della nef pressada estiva che no sfonda neanca el le ore calde! ...e mi l'evo sempre confuso col firnaccio!) per le ondése puntém la sveglia alle 3 e 1/2 e ne fiondém sotto le coèrte. For per la nott se sente qualcheduni zigar/ulular.... ma propri no g'avém idea de qi poda averghe avèst incubi del genere: el Yeti!!!! Pronti... via! colaziom e per le 4 e 1/4 ne mettém en marcia vers el "traverso della morte": hahahha! che monada! No essendoghe su nef e giaz, l'è sol el solito sentér estivo de 800m de versante! El taliam entant el se dimostra pù ors dei noi Trentini: el te batte i sci adoss senza tanti complimenti (che el li tegn orrizzontali a mo' de cross en salita al Golgota), po' empontada la salita che ne porta vers la nef da loquace che l'è, l'ariva a stracarghe le recie al Yenkii (se fa per dir) al punto che el deve lassarlo nar. Ai domili e quatrozento metri postém i assotti sotto i pei e puntém davanti a testa bassa ai seracchi 300 metri sora che aggirém da sinistra. Entant el taliam, l n'ha somenai e guadagnà 100metri de quota sora de noi, el tira n'ululato che rimbomba en la val!! El stess che s'èra sentù for per la not: altrochè n'ors... quel lì l'è en Yeti!!! Arrivém così sotto l passo dell'Ortles: se poderia empontarlo da destra passando su nef sora na terminale o dritti (come fem noi), ma la parte alta l'è geròm e l forte vent da sud el ne tira zò anca qualche bel sass... ma el pezo l'è quando, sci sulla schena, mi e MaxR arrivém al gerom: entra sul noss versante en ghirlo (de sassi!!) che el ne centra, el ne butta enterra e me trovo enfim i sassi en bocca!! Entant che me scaldo le man da diaolini enzima, arriva su anca el renrav e la Pamela, quindi gh'è da decider se proceder vist el tempaccio.... gh'è da nar. Ne fiondém en val Zebrù vers el rifugio Quinto alpini e zento metri sora, a destra cavém i sci e sfondando fin en vita el Yenkyy el ne batte traccia per 50 metri al pass dei Volontari. Entant el Yeti, che l'era nà avanti da sol dal passo dell'Ortles al bivacco Cantù, vedendone smontar, el ne corre drio e l ne raggiunge propri entant che ne sentém sul pass per vardar le condiziom del prossimo passo: quel dei camosci alto! Purtroppo tra sfondar fin la vita, e mez gerom che vanza fora, el vedem tutti impraticabile (a parte l Yeti, che stizì che ne fermem, el ne fuma adoss en zigheret e l se fionda da sol sotto al rifugio alpini) quindi dientro front e smontai sotto el pass... la voia de ripellar e risalir al passo dell'Ortles no la gh'è propri... la tolem doooolllzzaaa ...anca perchè le pèl le g'ha difficoltà a ciapar sulle solette smoiade. Risalim el ghiacciaio en religioso silenzio e finalmente Berg Heil! Entant el Yeti l'è risalì de nof da sol vers el bivacco Cantù e n direziom del monte Zebrù (tirando altre quattro ululae e lassando el so zaino en mez al ghiacciaio per slizerirse)... noi enveze, per smontar dal pass, picca ramponi e... zò de corsa: che figada... par i geroni del stif! Quindi assotti sotto i pei e... eccolo qui!!! SUPERSOMMERFIRN!!!! finalmente! Ne fem ciapar propri la man e smontém tutt el vallom fin sora i scrozi e risalidi 30 metri ne riciapém al travers che ne porta al rifugio Borletti (ma el Yeti l'ariva prima de noi). Per le 2 finalmente ghe sém: che monzua! Ma la sciada ne la sém propri godèsta! Weizen, Kaiserschmarren, braulio offèrt dal gestor e prima che se meta a piover ne enviém de corsa vers val: n'altro tre quarti d'ora a far fumar i ginoci e sém alla macchina e l renrav e la Pamela i tira for dalla macchina la sorpresa: plaid per pareciar el prà, mortandèla, pistachi, lugangega... che lusso! E allor, prima de rientrar vers cà ne manca demò na roba: MahlZeit!


Ringrazio tuti i partecipanti ala gita anca per le foto (de cui ho fat man bassa per 'sta relaziom)... che se fussa stà per mi...ghe saria bem poc da veder!





La squadra de alpinisti pronti a partir per l'impresa...


..subit se taca con 600metri de dislivel coi sci sulla schéna e scarponi ai pei.


Alè Kepo... arrivai al rifugio Borletti te te meriti subit na bona birraccia!


...e anca doe! tree! ...


..eppò podém puntar a alzarne de grado! Ocio Pamela che che te tiri zò el bancal!


La mattina, appena albeggia sém zà drio a passar for el "traverso dela morte"


e a 2400 entrar en tel vallom e trar zò i assoti. En alto a sinistra se vede i Coni di Ghiaccio e ... chi è quella figura inquietante con gli sci orrizzontali??? Ghe manca sol la parola, vist che l'ulula!!! L'è lù!!! El Yeti!!!


Risalim el vallom puntando alle seraccae sora..


e aggirandole con en po' de attenziom, scavezandoghe su da sinistra.


Quindi entrém en la piana e puntem dritti al pass dell'Ortles: che ciapem al centro sul geròm, anca se per evitar le sassaiole portae dal vent, averesem podèst saltarghe sula terminale e passando tutt a destra del rocciom.


Ultimi metri de salita al pass dell'Ortles... e adess se la mola zò en val Zebrù fin zento metri sora el rifugio quinto alpini...


...endò che trati i assotti sulla schéna, risalim el passo dei volontari...


...e adess doveresem puntat con en bel travers, al passo dei Camozi alt (quel al centro della foto).. ma diaolopo'... l'è mez de gerom!! massa en mazèl narghe al vers.. anca perchè, per saltar demò sul pass dei volontari, l'ultim tòc se sfondeva fim en vita! Gh'è da girarse, diaolopò! E allor ripellem e risalim en religioso silenzio la val Zebrù...


...fim all'Ortler pass, endò che arrivém propri co la lingua enterra. Per fortuna el Kepo el g'ha drio la medizina giusta per tirarse a um enfretta: Sgnapa bianca!


Trati su i ramponi, mpontém en velocità l'Ortler Pass en discesa e... assotti sotto i pei ne speta finalmente el merità sciadom de sommerfirn!


...quindi, ripassà for el travers, se torna al rifugio per la meritada birraccia. Prost!



Ste pagine l'e' stae cargade volte da visitatori dal 3 de agost 2005